L’escombra s’ha escapat

Vola i vola l’escombra.

De la bruixa s’ha escapat.

Vola i vola l’escombra.

Per què haurà marxat?

Vola i vola l’escombra.

Els ocells la miren estranyats.

Vola i vola l’escombra.

Cap a on anirà?

Corre, i corre pel cel.

L’escombra no para de volar.

La bruixa la persegueix.

L’escombra vola cap a la llibertat.

Els ocells distreuen a la bruixa.

L’escombra no para de volar.

Els ocells li piquen la cuixa

i la bruixa s’ha despistat.

Ara no sap on és l’escombra,

que vola cap a la llibertat.

La tortuga perduda

Passet a passet

va la tortuga Lluïsa caminant,

per un camp ple de flors

on es comença a preocupar.

On està casa meva?

es pregunta la tortuga.

Algú em pot ajudar?

pregunta als altres animals.

Un ocell li contesta: “Jo no ho sé pas”.

I la Lluïsa continua caminant.

Trista està la tortuga

perquè casa seva no sap trobar.

Tortugueta!, sent que la crida un conill,

trista no has d’estar!

Recorda que damunt la portes

i que dintre ja hi estàs”.

Somriu de nou la tortuga Lluïsa. És veritat!

El conill li ha fet recordar

que no cal que busqui més casa seva,

que casa seva ja ha trobat.

Ara ja no hi és la tortuga,

la Lluïsa a casa seva s’ha amagat.